La primera vegada que correspon a la Filà Marrakesch un càrrec, el de "Bandera" o Alferes , és en 1909. Ostenta el càrrec el fester Antonio Pérez Soler, vestint probablement un disseny realitzat per Francisco Laporta Valor o per Fernando Cabrera Cantó, o potser per Adolfo Morrió, fester Marrakesch que des d'uns anys abans pertany, com a vocal, a la Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi.

Poc coneixem d'aquell any, encara que sí que disposem de la típica fotografia d'estudi del càrrec, abillat amb un trage un tant extemporani.

Transcorreguts poc més de vint anys des de la nostra fundació, la Filà està plenament consolidada en la Festa d'Alcoi i es prepara a exercir la seua segona Alferesia. L'any 1923 el càrrec el representa Francisco Laporta Gisbert, vestint un disseny en to marfil.

Poc més podem consignar d'aquell any, tan sols indicar que Francisco Laporta Gisbert hi havia sigut Primer Tro, entre 1909 i 1917, i President de l'Associació de Sant Jordi, entre 1917 i 1920, culminant amb els càrrecs d'Alferes i Capità la seua carrera festera. Posteriorment tornaria a la Presidència de l'Associació entre 1934 i 1939.

L'any 1935 correspon novament el càrrec d'Alferes a la nostra Filà. Des de l'adveniment de la República en 1931, la situació política és tensíssima. La Festa de Moros i Cristians està en perill de desaparéixer. Però finalment hi hi ha arreglament i els actes se celebren.

Rafael Coloma Payá encarna l'Alferes en l'acte de l'entrada, sent l'Alferes “titular” el tinent Camilo Candela Moltó, que preferix participar en l'Entrada formant com caporal batedor de l'esquadra especial.

L'esquadra especial, coneguda popularment com “esquadra de negres”, va tindre un gran efecte plàstic i va ser llargament aplaudida al seu pas.

Després de la guerra civil, l'any 1942 l'Alferesia radica en la Filà Marrakesch i el personatge l'encarna José Sempere Aracil, més conegut per “Clavillo”.

El Cronista de Festes, Salvador Doménech Aura, consigna que els actes van transcórrer “amb temps desagradable, i alternant amb ruixats i sol de primavera”, indicant que “un altre dels acords presos i que enguany s'ha portat a efecte, ha sigut la terminació de les dos entrades enfront de l'església de Sant Jordi”.

Una vegada més els Marrakesch van mostrar el seu bon fer amb un esplèndid acompanyament de l'Alferes, destacant especialment l'esquadra especial.

En 1955 la Filà Marrakesch viu el compromís de representar un nou càrrec d'Alferes. Enrique Pascual Picher és l'Alferes, resultant el boato molt vistós. El seu trage el dissenya Rafael Guarinos Blanes, sent molt cridanera pel seu exotisme l'esquadra especial.

Referent a la Filà Marrakesch i al càrrec d'Alferes, la Crònica de Festes de 1955, obra de Francisco Boronat Picó, indica:

(...) El dia vint, a la vesprada i amb bon temps va celebrar-se en el Parc de la Glorieta el Concurs de bandes de música en què les de Cocentaina i Muro d'Alcoi van obtindre el primer i segon premis de la Primera Secció i les de Gaianes i Sollana el primer i segon de la Segona respectivament. La banda de Cocentaina, està adscrita a la Comparsa de «Chano», la de Muro d'Alcoi a la de «Cordó», la de Gaianes a la de «Tomasines» i la de Sollana a la de «Marrakesch». (...)

Segons pareix l'Entrada de Moros no va resultar l'adequada a les nostres Festes indicant el Cronista exclusivament:

(...) Durant l'Entrada, no va ploure enguany, però estava nuvolós. Segons pareix, la boira és un element desmoralitzador per a les hosts islàmiques, perquè a pesar que algunes comparses van desfilar molt bé, com complix als festers de veritat, no obstant, la famosa Entrada de Moros, no sols no va lluir, sinó que va ser un espectacle inaguantable inclús per al mes pacient i entusiasta. Va ser un desfilada interminable, desarticulat per complet, amb pauses i talls tan llargs que produïen un verdader sopor, i il·lustrat, això sí, de tant en tant pel menyspreu i la cabriola d'alguns caporals d'esquadra. En suma: Una Entrada de Moros de què no volem recordar-nos i que va arribar a constituir un greuge per al públic. Este espectacle no ha de repetir-se mai. La Junta de l'Associació, durant tot l'any, ha d'estar en contacte continu amb totes les comparses per a difondre entre elles el sentit de la responsabilitat. Ha de convéncer-se al fester, hem de persuadir-lo que en els actes oficials no cap una altra opció que la de desfilar de manera compacta i homogènia. La Directiva, ha de trobar el mode de complaure el fester i de garantir al propi temps la bellesa i cohesió de les desfilades.

Amb molt dolor del nostre cor hem de ressenyar que, per sancionades dos Comparses de Cristians amb amonestació i advertència, i una d'elles amb multa; i altres cinc de Moros també amb amonestació i advertència, més multes personals a dos individus pertanyents a les al·ludides comparses mores.

Tot menys consentir la segona edició de la d'enguany en la que s'ha batut el rècord de la inconsciència i de la favada i oferit només molèsties i avorriment per a l'espectador, que és algú en les nostres Festes. (...)

Miguel Sancho Jordá representa el càrrec d'Alferes l'any 1968. En l'acte de l'Alardo el substituirà el seu germà Jaime Sancho Jordá.

Referida a esta Alferesia el cronista de l'Associació de Sant Jordi, Salvador Doménech Lloréns, indica ben poc respecte de la Filà i de l'Alferes,:

(...) Van editar programes especials propis, les Filaes d'Asturians, Abencerrajes i Marraskesch per a commemorar l'any de càrrec que els corresponia, i les de Vascos i Navarresos que ho vénen fent d'anys arrere. També les quatre Filaes de càrrec van editar sengles banderins commemoratius de l'efemèrides que protagonitzaven. (...)

(...) Si d'uns anys a esta part es venia observant major regularitat i perfecció en l'Entrada de Cristians, en esta ocasió va resultar el contrari, esta vegada van lluir els Moros a l'oferir-nos una Entrada amb més cohesió i continuïtat que altres vegades. (...)

(...) De l'Entrada de Moros va destacar el nombre elevat de festers que nodrien algunes Filaes. (...)

 (...) Els premis per a esquadres d'esclaus van ser concedits per deliberació a les d'Asturians i Marrakesch, i de la mateixa forma es va atorgar el premi a la millor actuació general durant els festejos a la de Magenta, així com un accèssit a la d'Aragonesos per idèntic motiu. (...)

Amb este nou premi, es distingia, com venia sent habitual, l'esquadra especial, que mereixia el reconeixement per la seua originalitat i perfecció.

En 1981 Antonio Pérez Pérez és el fester encarregat de representar el càrrec d'Alferes. Luis Solbes Payá, una vegada més serà el dissenyador de tota l'ostentació, que torna a delectar el públic per la seua exquisitat.

Carmina Nadal, serà la favorita de l'Alferes. En el dia de l'Alardo, substituirà a Antonio Pérez el seu fill Jorge Pérez Miró.

Referent a la Filà Marrakesch i al càrrec d'Alferes, la Crònica de Festes de 1981, obra d'Adrián Espí Valdés, indica:

(...) I... la carcassa final. Pas als Marrakesch! Si al matí els Andalusos van ser passador d'or, ara esta digna Filà tira la resta. L'alferes —Antonio Pérez Pérez- Arriba a les 19'30 a la plaça d'Espanya amb doble escorta de trompeters, timbales i clarins. Sis cavallers baix para-sols, ricament abillats, componen el seu guàrdia personal.

Una favorita entre les favorites del seu harem desfila davall una carpa de gasa blanca. El, alfaquí dels creients, presenta un vestit de singular elegància, cavalcant un pura sang àrab revestit de gualdrapes.

L'esquadra especial, en la que destaquen els detalls en metall blanc, resulta vistosíssima, i la marxa que s'interpreta, «Deu de Veta», acompanya a la perfecció als esquadrers.

Vint-i-cinc corsers figuren en la comitiva, quatre palanquins, tres carrosses de vistós disseny, amb fanals granadins, penjant dels seus ixents, i mossàrabs, i en l'última d'elles eixe gran fester que és Roque Monllor.

Mitja hora justa gasten els Marrakesch per a mostrar tot el seu organitzadíssim boato, i relativament molt poc de temps des que inicien la desfilada en el «Partidor» a les 19 hores, acabant en Santa Lucía sobre les 20.25. El propi Cop, Roque Monllor, ho ha cronometrat amb detall. Ix del «Partidor» a les 19'25 i arriba a Santa Lucía a les 20.30. Una hora i cinc minuts de recorregut.

Ha sigut esta, per descomptat, la millor entrada de moros mai celebrada en la nostra ciutat. Cohesionada des del principi a la fi, no sols respectant l'horari establit sinó guanyant temps al temps i avançant-se a este.

Un espectacle inaudit, superb —i si no que li ho pregunten al director de l'Institut Egipci d'Estudis Islàmics que va estar entre nosaltres—, que va véncer totes les circumstàncies i que l'absència de la pluja amenacen-te i enganyosa, va fer brillar per la dinàmica de la seua pròpia llum, de la seua força expressiva i la seua dignitat plàstica.

Un èxit inqüestionable, un doble èxit l'aconseguit este 24 d'abril de 1981. (...)

En 1995 va ostentar el càrrec d'Alferes Antonio Candela Llopis, vestint disseny de Luis Solbes Payá, que va morir a finals de 1994 sense poder veure en el carrer el boato dissenyat per a l'ocasió.

L'Alferes va estar acompanyat de dos Rodella, Carlos i Aranza Cortés Olmo, a més de la seua favorita, Ana Maria Beltran Olmo.

Referent a la Filà Marrakesch i al càrrec d'Alferes, la Crònica de Festes de 1995, obra del fester Marrakesch Josep Maria Segura Martí, indica:

“La llum solar es debilita per moments, mentre que els últims minuts de la vesprada fan créixer l'expectació per descobrir la darrera actuació, la darrera escena d'aquest meravellós espectacle.

Els Marrakesch tributen un homenatge póstum a un gran artista de la Festa. Els esbossos de Luis SoIbes prenen forma gràcies a la professionalitat de les modistes, els corretgers, els metal·listes, els turbanters i de tots els col·laboradors que han posat el seu treball al servei dels nostres Moros i Cristians.

El so dels timbals crea una atmosfera d'incertesa i d'expectació alhora. Les mores portabanderes avancen en compacta formació. La coreografia de Carmina Nadal s'inspira en les aranyes del desert, representades per unes dansarines que evolucionen amb la música de Joan Enric Canet, una peça titolada Joven Wahabitas.

Els emirs de l'alferes apareixen sobre vuit cavalls, amb els seus corresponents palafreners, i juntament amb ells caminen vuit escuders. Tanquen el seguici de l'alferes l'ambaixador moro i el banderer, que ostenta el símbol de l'lslam.

Sobre una carrossa arrossegada per tres camells, descobrim l'alferes moro, que llueix un exquislt disseny de tonalitats blaves i crues, amb metalls i brodats daurats. Antonio Candela Llopis va dret i agafat a una llança. El seu rodella hi vist un disseny similar i subjecta el seu atribut imprescindible: un petit escut per a representar el seu paper.

Els dos comparteixen el gran moment entre els aplaudiments d'un públic enfervorit que escolta diferents composicions musicals, interpretades per la Unió Musical L'Avanç del Campello, i La Xafigà de Muro, dirigides per Juan Garcia Iborra.

Una altra carrossa segueix la de l’alferes, on van la favorita, Ana María Beltrán Olmo, neboda del càrrec, i una altra rodelleta, Aranza Cortés Olmo, igualment neboda de l'alferes.

L'acompanyament musical dels panderos i els estendards es coordinen en alternança per a precedir a! grup que representa un poblat africà, integrat per guerrers negres i altres components femenins que visten dissenys inspirats en tribus africanes, els quals evolucionen creuant-se. E! conjunt exótic, dominat pel blau dels seus vestits, incorpora un bruixot que realitza una dansa ritual davant el rei de la tribu, personatge aquest que apareix assegut en una plataforma.

La melodia que interpreta la Unió Musical d'lbi creix a mesura que s'aproxima l'esquadra de negres. El disseny dels esquadrers identifica el seu creador. El classicisme de SoIbes ens presenta una bella imatge en què els metalls resplendeixen per la llum de l'enramada.

El discurs cromàtic és el fil conductor de l’ostentació que presenten els Marrakesch. La nit va tancant-se a l’hora que el vestlt de la Filà s'incorpora per oferir-nos la seua imatge ens els últims instants d'aquest llarg espectacle.

Els dàtils que ens ofereixen xiquets festers endolceixen I'espera amb què l'esquadra de la Filà ens delecta amb les evolucions del cap batedor. La marxa Bon Capitá s'ha interpreta! davant de la casa del recordat fester i Marrakesch d'Honor, Roc Monllor i Boronat, com a testimoniatge de l'estima cap a la seua persona.

Les formacions de banderes i la carrossa que trasllada el cop i els xiquets completen els 30 rninuts de compacta desfilada dels Marrakesch, els quals tanquen amb brillantor aquesta insuperable Entrada de Moros que, durant 3 hores i 45 minuts, ens ha fet vibrar amb el seu encisador espectacle, que finalitzava a les 21.18 de la nit. (...)

(...) A la plaça de Mossén Josep l'alferes moro entrega un present al seu contrari, davant d'una gran tenda que els Marrakesch hi tenen instal·lada, i on se serveixen gots amb te i pastes per a restaurar les forces dels cossos, ja que en este tercer dia de festa ja s'acusa el cansament. (...)

Miguel Lloréns Payá ha estat el nové Alferes en la història de la Filà Marrakesch. Amés en 2009 compliem el centenari del primer Alferes (1909). El disseny de l’Alferes 2009 va ser obra de Jordi i José Domingo Sempere Vicedo, confeccionat per Marita.

L'Alferes va estar acompanyat per la seua esposa Esperanza Capsí Pons, que representava el paper de Favorita.

Referent a la Filà Marrakesch i al càrrec d'Alferes, la Crònica de Festes de 2009, obra d’Alfonso Jordà Carbonell, indica:

(...) La fanfara de trompes i timbals proclama l'entrada de la Filà de I'Alferes: la Filà Marrakesch. El guió de la Filà sobre dromedari precedia a l’Ambaixador Moro, Rubén Mullor Ibáñez i al banderer abillat en cru i granate, recolzats per la marxa "Xavier el Coixo" interpretat per dolçaines i que van davant del grup d'homenatge als primers càrrecs de la Filà, duent el guió del centenari del seu primer Alferes una portadora de colors cru, marró i daurat. Espectacular era la presencia d'un guarnit elefant en aquest recordatori que fa exercicis de doma, davant la complaença del públic.

Segueix l'esquadra oficial sota les notes de "Marrakesch" tenint darrere burretes i beduïns de xilaba ratllada. Dues plataformes una amb el sol i altra amb la lluna enquadren el ballet de la lluita amb les forces de la natura dividit en tres parts: la primera amb túnica granate fent evolucionar una capa groga, una segona amb abillamenta de poble en ocre i marró i una tercera, semblant la primera pero en tons blaus. La coreografia d'aquesta dansa es realitza als sons de la peça "Tonatiuh".

Les aiguadores de túnica en cru i jopetí grisenc, portant recipients per a l'aigua van davant els camellers de túnica en gris daurat i jopetí de pel que arrosseguen una carrossa ornada amb cordes on es mostren tres camells articulats. Els beduïns de túnica ratllada i faixa de Marrakesch van seguits pel cavall de respecte de l’Alferes al davant de la carrossa, on fastuós de túnica de vellut en cru amb ornaments d'abaloris està Miguel Llorens Payá, Alferes 2009 per la Filà Marrakesch. El públic que ha estat incansable, ovaciona a Miguel Llorens que, cobert de capa blava amb cordó folrat de blau clar i de turbant en cru amb remat pentagonal de cuir, agraeix emocionat saludant amb el flagell que duu a la ma.

L'especial sentiment de Miguel esta recolzat per la somniadora marxa "Any d’Alferes", que sona darrere de la seua carrossa ornada de cordes, semblant una gran jaima amb dos fanals polícroms i que esta arrossegada per esclaus cristians.

Segueixen el seu senyor les dames preferides Vanesa Llorens Corbí i Altea Puche Llorens, filla i néta de l'Alferes ricament indumentades damunt dromedaris, precedint la carrossa ornada de fanal i palmes on està la favorita Esperanza Capsí Pons, esposa de l'Alferes, elegant amb la túnica en cru amb cordonera daurada i pedreria. Esperanza, tocada amb turbant granate amb lluentons que li cau com una capa, correspon a les salutacions del públic amb el seu palmell de plomes paó reial i faisà. Juntament amb ella estan les seues filles Olivia i Dámaris Alcmaz Capsí, amb ropatge semblant. Estan totes tres envoltades per les dames de túnica en os, ornamentada de cordim granate. La música de "Juanjo" acarona la baixada de la favorita i les seus dames deixant ja l'últim moment d'espectacularitat dels Marrakesch i de l’Entrà de Moros: l'esquadra especial de túnica d'amples mànigues en cru i turbant de tela en marró omament de granate.

La senyorial esquadra de capa ratllada en marró i argent, portant l'escut redó a l'esquena, davalla ufana amb la marxa "Abenserraig". Els esquadrers, armats d'una gran ganiveta anaven seguits per les dames de l'esquadra indumentades en cru i granate. La carrossa del cop de la Filà arrossegada per bous, tancava l’Entrà de Moros d'aquest any.

Una Entrà que tenia la seua cloenda al carrer Santa Llúcia al voltant de les deu, després d'haver estat iniciada amb l'enyorança del record dels Abencerratges i culminada amb l'elegant sobrietat dels Marrakesch. (...)