L'heràldica de la Filà Marrakesch és representa sobre escut quadralong francés, ocupant tot el fons els colors propis de la nostra faixa i en el centre una estrela pentalfa -de cinc puntes- de color roig vorejada a verd, encara que originalment es va representar amb una estrela de sis puntes.

L'heràldica de la Filà Marrakesch té un origen relativament recent, prenent forma en la dècada dels 50 del segle XX, quan les Filaes sembla que van encomanar guions o estendards que els representaren als actes oficials, be per encapçalar la seua participació en les desfilades, però sobretot per representar a cada Filà mitjançant el portaestendard o fester que acompanyava el seguici dels Capitans en l'acte de l'Entrada.

En 1960 la iniciativa pren un caràcter oficial a instàncies de la Comissió Artística de l'Associació de Sant Jordi, que proposa "que els banderins de les Comparses desfilen també en la processó del matí del dia de Sant Jordi", i s'encomanen uns peus de fuet per a exposar estos emblemes a l'església de Santa Maria durant la celebrat de la Missa Major. Luis Solbes Payá serà l'encarregat de donar forma a moltes heràldiques, la dels Marrakesch entre d'altres molt segurament, quan com indica el propi pintor en els seues “Memòries”: "A principis de novembre [1960], per encàrrec del referit Sr. Monllor esbosse el gran mapa mural que ha de figurar en l'escala principal, on havien d'aparéixer els pobles i ciutats del regne, que celebren festes de Moros i Cristians.

També l'encàrrec d'un fris per al Va salar d'actes, on figuraren els escuts heràldics de totes les Comparses d'Alcoi. Per a l'expressat fris del Saló, estudie i esbosse els vint-i-sis escuts heràldics de les diferents Comparses existents, creant alguns i component altres, valent-me en part dels banderins creats en estos últims anys, però sent originals la major part d'ells i respectant sempre els colors "clàssics" de les Comparses. En este conscienciós treball, em va servir de molt les indicacions i consells del meu bon amic En Luis Matarredona Ferrándiz, a qui li vaig quedar molt reconegut."

La generalització de l'heràldica festera va prendre un caràcter oficial a mitjans dels seixanta, a ser inclosa la seua representació gràfica a l'Estatut de l'Associació de Sant Jordi, document aprovat el 12 de desembre de 1965, i editat l'any 1967, que incorpora en l'apèndix VI els models dels insígnies i els banderes de l'Associació de Sant Jordi, així com també els escuts heràldics de les 13 Filaes del bàndol moro i els 14 del cristià d'aquella època.