Amb la instauració de la segona República, darrere dels comicis del 14 d'abril de 1931, la Festa adquireix matisos laics que comporten la pèrdua de protagonisme dels actes religiosos en honor a sant Jordi. En 1932 la Festa serà organitzada per la Comissió Municipal de Festes i en anys posteriors per l'Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians.

En el número extraordinari de La Gaseta de Llevant del dia 22 d'abril de 1931, s'escriuen paraules d'alabança cap als Marrakesch i cap a “El fester més fester, de tots els festers”, referint-se a Francisco Laporta Gisbert.. L'articulista, anònim, s'esplaia en floretes per a finalitzar amb quasi una sentència: “Dir Marraskets és significar la crème del bàndol moro”.

Després de l'adveniment de la República, i la laïcització de la Festa, la Filà Marrakesch no participa en les Festes de 1932, junt amb Llana, Abencerrajes, Gusmans, Vascos i Muntanyesos, declarant-se com extintes per part de l'Ajuntament. Un contenciós dóna finalment la raó a les Filaes i a l'Associació. Amb la reincorporació a la Festa, els Marrakesch assumixen els càrrecs festers de 1935 i 1936, ostentats per Camilo Candela Moltó, si bé en 1935 va actuar Rafael Coloma Payá com a Alferes en l'Entrada. El tinent Candela va preferir actuar com caporal batedor de l'espectacular esquadra especial.

En el període 1934-1936, la Filà assumix també l'organització de la Cavalcada de Reis, donant un nou impuls a esta festa. Rafael Coloma Payá serà l'autor dels bans corresponents a estos anys. La Filà té el seu domicili social en el carrer Cova Santa, número 33, i és allí on finalitza la Cavalcada.