Fundada a la fi del segle XVIII, el seu disseny sembla estar inspirat en la indumentària que van veure a Màlaga uns comerciants alcoians. L'esbós més antic és des anys trenta i està signat per Pepe Mataix. No ha tingut canvis importants. El vestit primitiu era senzill, els pantalons eren curts, la jaqueta no portava brodats, l'armilla tan sols duia la palmera i al cap lluïen un barret grana. La faixa era blanca i anava enrotllada al cap. Sempre han conservat els mateixos colors.

Es desconeix si el seu nom ve de la tela que utilitzen o d'un animador o fundador anomenat Francisco Llana. És molt probable que l'any 1805 la filà Llana tinguera la primera capitania mora i va ser Miquel Gironés el seu protagonista. La Llana va ser la filà que va tenir el privilegi d'acompanyar la imatge de Sant Jordi, propietat de Gironés, fins a l' església de Santa Maria (1811-1866).

Fòren els llaneros els primers que incorporaren a la festa una banda de música (1817), el Batallón de Milicianos Nacionales, origen de l'actual Primitiva. Quan es va crear l'acte de la Retreta en 1882, guanyaren el primer premi de fanalets.

En les desfilades utilitzen peces musicals dedicades a ells, com ara Llanero i President, de José Albero Francés, Als LIaneros dianers, de Rafael Mullor Grau, i d'altres.

En festes els acompanya la banda de música Unió Musical (Alcoi). Director: José Miguel del Valle.

En l'any 2000 van tindre l'últim Capità en la persona de José Luis Corcoles Bordera i l'any 1999 l'Alferes, que va ser Francisco Sanchis Pardo.

L'actual Primer Tro és Javier Pascual Bernabeu.

S'ha datat la seua fundació en l'any 1817. La seua primera denominació va ser la de Sultanes.

Els colors que han lluït els Judíos han sigut bàsicament sempre els mateixos. L'única diferència ha sigut l'ornament del turbant, ja que en el més antic es pot observar una bonica ploma amb aires turcs.

L'any 1842, quan encara s'anomenaven Sultanes, van confiar en una nova banda de música, la Música Nueva, acabada de fundar en aquell any, que va ser la que els va acompanyar durant les festes. En 1846 aquesta fila accepta el primer càrrec d'alferes, representat per Francisco Muntó. En 1873 és quan va canviar la seua denominació de Sultanes per la de Judíos. L'any 1930, José Monllor Raduán va ser el primer Sant Jordiet de la fila Judíos. Durant els anys quaranta començaren una activitat benèfica, anomenada "els putxeros", que consistia a repartir entre les famílies necessitades els elements necessaris per a elaborar l'apreciat plat.

En 1951 el compositor Gerardo de Castro i el lletrista José Blasco Verdú els dediquen el pasdoble Anem anan Judíos, de gran popularitat. El mateix any que es trasllada la nostra Festa al sanatori de Fontilles, hi van també els Judíos de la mà de Jorge Peidro Pastor.

Desfilen en l'entrada amb una adaptació del popular Éxodo, original d'Ernest Gold, feta pel mestre Enrique Castro Gamarra, que alternen últimament amb la marxa Jamalajam, de José Ferrándiz.

En festes els acompanya la banda de música Societat Musical Santa Bàrbara (Bolbait, València). Director: Salvador Cisneros Esterlich.

En l'any 2001 van tindre l'últim Capità en la persona de Mario Santacreu Mira i l'any 2000 l'Alferes, que va ser José Francisco Camáñez Llorens.

L'actual Primer Tro és Santiago Peidro Tomás.

La filà Domingo Miques data de finals del segle XVIII. Per això és considerada la més antiga de totes.

El seu disseny actual és el mateix des de la seua fundació i ha respectat totalment la seua indumentària. L'únic canvi que hi ha hagut va ser el pas de "Seda" a "Llana", un canvi de teixit. Hi destaca la manta groga i el turbant a la manera turca. N'hi ha esbossos al Casal de Sant Jordi: l'un, anònim i de la primeria del segle XIX, i l'altre, obra de Camilo Llácer, de començament del XX. La denominació Domingo Miques és confusa. No se sap si correspon al seu fundador o al personatge que va portar el canvi de teixit en el disseny. L'any 1893 el primer tro, José JuIiá, va acceptar el càrrec d'alferes per a l'any següent. Problemes de tipus econòmic van fer que cap a l'any 1916 i següents estiguera a punt de desaparèixer la fila degana de la festa alcoiana. Els miqueros Mota i Bañón salven de moment la fila presentant-se a l'acte de la Diana. Mes tard va ser Roque Espí qui és va fer càrrec de la filà.

Un costum benèfic molt arrelat en els miqueros va ser la visita als presos, durant la qual se'ls oferia el pa que portaven a l'esquena durant l'entrada i que ells mateixos havien elaborat; així com menjars, llepolies, tabac... En 1961 protagonitzen l'anomenada "Diana dels Jovençols", en la qual la suma total de les edats dels miqueros que formaren part de la desfilada matinera va ascendir a 749 anys.

El Moro del Sinc, de Rafael Giner Estruch, és la marxa quasi obligada amb la qual desfilen en l'entrada de moros.

En festes els acompanya la banda de música Societat Música Nova.

En l'any 2002 van tindre l'últim Capità en la persona de Francisco Verdú Pons i l'any 2001 l'Alferes, que va ser Javier Pérez Vidal.

l actual Primer Tro és Mauro Espí Pérez.

Va ser fundada en la segona meitat del segle XIX.

La filà Chano ha tingut tres dissenys ben definits al llarg de la seua història. El primer constava d'un bonet dividit en dos colors, armilla roja amb mànegues brodades, faixa amb quadres, pantalons bombatxos rosa a la manera turca i manta. En 1918 es va realitzar el primer canvi d'indumentària. Desapareix la línia turca, que és substituïda per un estil nord-africà. Els pantalons s'acurten, el bonet desapareix i és substituït pel turbant àrab blanc amb franges roges; també desapareix la manta i s'incorpora una capa, la faixa canvia els quadres per unes ratlles. La darrera modificació es va produir l'any 1966, en la qual el canvi més espectacular va ser el color dels pantalons, que va passar del rosa a l'or groguenc.

Si llegim la primera acta de l'Associació de Sant Jordi de 1839 apareix a la cinquena posició amb el nom de "Tercera de Lana". Destaquen d'aquesta filà dos personatges que revolucionaren el món de la festa. El primer va ser Juan Bautista Botí Moltó, primer tro de 1855 fins a 1889, el qual va redactar el primer reglament de les filaes, a més de ser capità moro en 1860 i destacat membre de la "Junta Directiva de Fiestas". L'altre personatge cèlebre va ser Antonio Espinós Jordá, conegut popularment com "Toni el Rei", que ha passat a la història per ser el primer alferes i capità (1903-04) amb un disseny propi, diferent al de la filà. Aquest disseny va ser immortalitzat pel pintor alcoià Francisco Laporta Valor. Des d'aleshores, tots els anys esperem amb curiositat la presència de capitans i alferes.

En la entrada de moros desfilen amb les marxes Als meus pares i Als Chanos, marxes del mestre José Pérez Vilaplana.

En festes els acompanya la banda de música Unió Musical Contestana (Cocentaina).

En l'any 2003 van tindre l'últim Capità en la persona de Jorge Vitoria Corella i l'any 2002 l'Alferes, que va ser José Blanes Fadraque.

L'actual Primer Tro és Fidel Mestre Moltó.

La seua fundació és anterior a 1839. Apareix amb el títol de "3a Comparsade Moros".

Són els pantalons de color verd els que identifiquen el nom de la filà. Possiblement se'ls anomenava de "Seda Verde" fins que el nom va ser canviat, cap a1840, pel de llana, com va passar amb les altres filaes. Complementen la seuaindumentària la jaqueta blava, faixa groga, armilla roja i brodada, turbant i capot.Abans anaven amb un turbant amb ploma, capot de ratlles i manta. El dissenyactual data de l'any 1928, a partir del qual no hi ha hagut cap canvi. És en 1847 i1848 quan els Verds van tenir els primers càrrecs d'alferes i de capità. A la primeria del segle XX, els Verds tenen idees renovadores per a la Festa. Entre d'altres, destaquen la indumentària dels músics, semblant a la de la mateixa filà, i en 1917, any de la capitania d'Antonio Jordá Sempere, és quan els Verds mostren un gran boato en l'entrada de moros.

A pesar que es fixa la seua data de fundació abans de 1839, els Verds celebraren el seu centenari en 1966. Curiosament, tingueren la sort de capitanejar el bàndol moro en el VI i VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi.

En 1955 es va estrenar la marxa Moros Verdes, del mestre Manuel Sagi Echevarría, composició que avui continua interpretant-se cada 22 d'abril en l'entrada de moros.

En festes els acompanya la banda de música Ateneu Musical (Rafelguaraf).

En l'any 2004 van tindre l'últim Capità en la persona de Antonio Carbonell Llopis i l'any 2003 l'Alferes, que va ser Luis Carbonell Llopis.

L'actual Primer Tro és Jaime Rico Botella.

El seu primitiu esbós es va presentar el 21 de maig de 1865. Van aparéixer en les festes de 1866 amb el nom de Beduinos.

El nom actual de la filà és degut precisament al color dels seus pantalons, el magenta, i és original de 1865. Inclou una manta de color blanc i un turbant a la turca, molt propi de l'època, calçat groc, jaqueta roja i faixa groga. Ha tingut algunes petites transformacions i, en 1966, Rafael Aracil Ruescas és qui li dóna els aires actuals.

recisament és en el VI Centenari quan els Beduinos-Magenta estrenen càrrec, amb el primer alferes. La vida de la filà, tant a la fi del segle XIX com a la primeria del XX, transcorre amb normalitat, i poden destacar-se personatges com Francisco Miró Vilaplana, que a més de ser primer tro i directiu de l'Associació de Sant Jordi va ser considerat model de cap d'esquadra.

El cèlebre pintor alcoià Fernando Cabrera dissenyà en 1929 el vestit d'alferes per a Enrique Cabrera Payá. Durant la postguerra, Francisco Miró Vilaplana va ser qui organitzà de nou la filà i van acompanyar el Sant Jordiet de 1940, Jaime Silvestre Pérez. En 1944, Antonio Armiñana, conegut corn "el tio Matraca", és qui li va donar un nou impuls a la filà, tal com van fer Paco Olcina i Pepe Blanquer en èpoques més recents. Van crear en 1964 el que es coneix avui en dia com el "Sopar de la Dona del Fester", i en 1977, la figura del cavaller que acompanya els càrrecs festers.

La filà Magenta sol desfilar amb les marxes mores Marxa del Centenari, d'Amando Blanquer Ponsoda, i El President, de Miguel Picó Biosca.

En festes els acompanya la banda de música Unió Musical La Tropical (Benigànim).

L'any 2005 van tindre l'últim Capità en la persona de Camilo Albero Climent i l'any 2004 l'Alferes, que va ser Rodolfo Llácer Santacreu.

La filà Cordón és anterior a 1839. Va ser coneguda com a "Cuarta de Lana". El seu disseny és de marcat accent turc i es manté inalterable des de la seua creació. En destaquen la gran ploma tricolor del seu turbant, els pantalons verds, la faixa groga, armilla blava brodada i la manta. El disseny creat en 1905 pel capellà alcoià Antonio Payá Aracil es conserva a la mateixa filà. La identificació de les filaes pel nom del seu primer tro fa que aquesta filà siga coneguda pel nom d'un barber granadí establit a Alcoi, Antonio Cordón, el qual possiblement en va ser un dels fundadors i primer tro entre 1843 i 1845. Es tenen notícies que l'any 1888, sent primer tro Romualdo Miró Antón, els cordoneros sol·licitaren el càrrec d'alferes, que els corresponia per torn, que havia d'exercir Roc Jordá Cortés. Però la filà no va poder representar el càrrec ja que va desaparèixer i poc després de les festes va tornar a constituir-se (maig de 1889).

A començament del segle XX (1919), Antonio Munera Navarro, "el tio Samarita", personatge molt volgut i gran cordonero, va assumir el càrrec de capità, a pesar que el nostre poble vivia moments difícils.

Els cordoneros s'equivocaren a l'hora de fixar la celebració del seu centenari en 1960, però com que l'esquadra estava feta i formada, crearen el que avui coneixem com a Esquadra del Mig.

més d'un Himne cordonero, la filà té diverses composicions musicals dedicades, com per exemple Moro Cordón, Als Cordoneros i Sergent 78. Fa poc han estrenat una altra marxa dedicada, Cordón 95, de José Vicente Egea Insa. En festes els acompanya la banda de música Societat Ateneu Musical (Cocentaina).

En l'any 2006 van tindre l'últim Capità en la persona de Antonio Rafael Aracil Payá i l'any 2005 l'Alferes, que va ser Jeremias Gisbert Pastor.

La filà Ligeros va ser fundada en 1873 per Miguel López Bernabeu.El primer esbós per a aquesta filà va ser obra de Francisco Jordá. Els pantalons, de llana, eren rojos amb franges negres i arribaven al turmell, amb jaqueta groga i armilla blava brodada, molt semblant a l'actual, faixa groga i gel·laba amb color cru i grana, i turbant amb triangle a l'altura del front. Rigoberto Guarinos Calatayud en va fer les reformes oportunes en 1927 per a fixar el disseny actual.Des de la seua fundació, l'agitada vida política i social que ha viscut el nostre poble i el país, ha fet que la jove filà desaparega dues voltes. És en 1900 quan es consolida definitivament i ocupa el novè lloc en la formació festera del bàndol moro.

En 1907 té per primera volta el càrrec d'alferes i, l'any següent, el de capità exercit per Francisco Payá Bernabeu. Luis Jordá Nadal ha sigut un home clau en la història dels Ligeros, ja que va ocupar el càrrec de primer tro de 1953 a 1970. Tres han sigut els Sant Jordiets que han donat els Ligeros, el primer d'ells, Rafael García Moltó, en 1907 -el primer Sant Jordiet acompanyat per una filà-; després, en 1968, Remigio Giner Pastor, i en 1976, Luis Riaza Llinares.Pedro J. Francés va dedicar el pasdoble Alferes i Capità a l'inoblidable Juan Bordera, alferes en 1978 i capità en 1979 i en 1993, a més de ser fa poc primertro de la filà, i a la mateixa filà la marxa mora Als Ligeros.

En festes els acompanya la banda de música Societat Unió Musical (Planes de la Baronia).

En l'any 2007 van tindre l'últim Capità i l'any 2006 l'Alferes, que va ser Vicente Cortés Ferrer.

La filà Mudèjars va nàixer en 1901, però no va participar en les festes fins a 1904.

El vestit mudèjar en un principi era molt semblant al de la Llana: pantalons curts grocs, jaqueta roja, armilla roja i faixa blanca amb ratlles roges. A causa d'aquesta semblança va haver de ser modificat: s'hi van afegir unes ratlles verdes als pantalons de color groc, es va modificat l'armilla afegint-li unes mànegues més amples i acampanades. Un temps després, s'hi van introduir petites reformes que no foren essencials, com han sigut la bossa i el calçat.

Lorenzo Silvestre Gironés, que havia presentat el disseny de la filà a l'Associació de Sant Jordi, en va fer des d'aleshores de primer tro i va representar el càrrec de glorier en 1904, el d'alferes en 1911 -encara que va ser substituït per José Francés-, i el de capità l'any següent. ón coneguts afectuosament amb el nom de "Palominos", tal volta perquè en els primers anys de constitució es menjaven coloms com a aperitiu. Jorge Silvestre Andrés va ser l'any 1927 el primer Sant Jordiet de la historia mudèjar.

Les cançonetes són peces musicals que interpreten els Mudèjars, que acompanyen amb el so de canyes partides i que entonen amb alegria i jovialitat. Francisco Esteve va dedicar a la filà la marxa mora Mudèjars, amb la qual desfilen cada 22 d'abril.

En festes els acompanya la banda de música Societat Instructivo-Musical (Benigànim).

En l'any 1994 van tindre l'últim Capità en la persona de Joaquín Rosendo Payá i l'any 1993 l'Alferes, que va ser Ramiro Gisbert Pascual.

La filà Abencerratges va nàixer en la Societat Artística Musical Apolo en 1902, però van aparéixer en la Festa de 1904.

L'esbós original, presentat per a ser aprovat per l'Associació de Sant Jordi, va ser realitzat a l'oli per Rafael Peidro Peidro. El vestit Abencerratge no ha tingut grans canvis: túnica groga amb llistes verdes i turbant blanc. En 1964 es canvia la faixa que era de seda per una altra més còmoda de cuir. Ramón Castañer va ser qui dissenya la nova faixa i l'esbós actual.

La història dels Abencerratges està íntimament lligada a la Societat Apolo. En 1910, José Sanz va representar el càrrec d'alferes i Isidro Moltó Ortiz ho va fer en 1922. En 1921, van crear per a la Retreta una carrossa que anomenaren "El Pardalot", dissenyada pel pintor Antonio Solsona. En 1923 van ser tres festers els qui exerciren el càrrec de capità, José Sanz, Simeón Pastor i Rafael Pascual. Francisco Gisbert Gosálbez va ser en 1963 el primer Sant Jordiet dels Abencerratges.

Coincidint amb el mateix naixement de la filà, Miguel Pérez Domínguez els obsequià amb la marxa àrab Benixerraix, de Camilo Pérez Laporta. Compositors de la importància d'Antonio Pérez Verdú, Camilo Pérez Monllor, Julio Laporta Hellín i Amando Blanquer, entre d'altres, els dediquen les seues millors composicions: A Ben Amet o marxa abencerratge, Uzul el M'selmein, coneguda com a L'Entra deIs Moros, Un moble més, Abencerrajes (Tarde de abril) i un llarg etcètera, que demostra l'estima de la Corporació Musical Primitiva -la seua banda des de 1904- cap als Abencerratges i dels Abencerratges cap als músics.

En festes els acompanya la banda de música Corporació Musical Primitiva (Alcoi).

En l'any 1995 van tindre l'últim Capità en la persona de Santiago Guillem Mataix i aquest 2009 el seu fill Antonio Guillem l'ha succeit en el mateix càrrec i l'any 2008 l'Alferes, que va ser José Vicente Juan.

L'esbós d'una nova filà, denominada Marrakesch, es va presentar a l'Associació de Sant Jordi el 2 de juny de 1901, i va participar per primera volta en la Festa de 1902.

El vestit Marrakesch és obra de Francisco Laporta Valor, el qual va crear una forma nova d'indumentària festera, amb la qual trencava de sobte els esquemes del segle XIX: així, va incorporar la túnica i elements diversos que li donen un caràcter més àrab i historicista. Aquest disseny no ha tingut canvis importants.

El nom d'aquesta filà té relació amb el poble fundat pels almoràvits durant el segle XI a l'actual regne del Marroc. Els Marrakesch s'han caracteritzat sempre per la seua originalitat i bon gust, potser des de la mateixa presentació del seu disseny. Van provocar autèntica admiració en la realització i posada en escena quan van exercir per primera volta els càrrecs d'alferes i capità (1909-1910); van introduir en el boato de capità elements d'estil nord-africà: camells, burretes, banderoles, espingardes, un elefant de cartó, dissenyat pel pintor Cabrera, una esquadra de negres i una banda de música vestida amb túniques mores.

Dos han sigut els Sant Jordiets dels Marrakesch: Jorge Mora Alberola, en 1952, any en el qual se celebrava el 50é aniversari de la filà; i Joel Vicente Juan Botella, l'any 1982, en el qual es complia el Centenari del Personatge Sant Jordiet i el Centenari de la Música Festera Alcoiana (1882-1982). Aquest any va coincidir amb la capitania representada per Francisco Cortés Tenedor. Han vestit el disseny Marrakesch, entre altres personalitats, el general Guillermo Prieto i l'escriptor Juan Gil-Albert.

La Diana Marrakesch arriba amb l'excel·lent pasdoble Krouger de Camilo Pérez Laporta; mentre que en l'entrada sonen habitualment les marxes Marrakesch, del mestre José María Ferrero, i Xavier el Coixo, de José R. Pascual Vilaplana.

En festes els acompanya la banda de música Societat Musical "La Pau" de Beneixama.

En l'any 1996 van tindre l'últim Capità en la persona de Jaime Navarro Sielva qui va aguantar un aguacero durant la seua entrada i que també se li van cremar les carrosses del seguici pocs dies abans de les festes(esperem que a la pròxima capitania del 2010 no tinga la mateixa mala sort) i l'any 1995 l'Alferes que va soportar una nevada el dia sant Jordi, que va ser Antonio Candela Llopis junt al d'aquest any 2009 desempenyat per Miguel Llorens.

Possiblement va ser fundada en 1842 com a "1a Cavalleria de Moros". En 1886 van aparéixer com a "Primera Cavalleria Mora o del Realiste". En 1927 van formar part de la Festa amb el nom de "Comparsa de Realistas", però desapareixien com a cavalleria.

La indumentària Realista ha tingut canvis al llarg de la seua història, dels quals cal destacar el pas de cavalleria a filà. Sempre han mantingut els mateixos colors bàsics: pantalons blaus, jaqueta roja i armilla blava, amb mitges llunes daurades i ornaments de passamaneria. La faixa ha sigut la peça més canviant, fins arribar a l'actual, totalment llisa i de color groc brillant. Completen el disseny un turbant blanc amb una cinta blava i un ornament punxegut de metall, capot de llana i calçat groc.

Els seus orígens són confusos, en no poder demostrar-se que la 1a Cavalleria de Moros corresponga a la Primera Cavalleria Mora o del Realiste, Sí que en podem donar com a data fixa la de 1886. També es desconeix l'origen del seu nom, "Realiste o Realista", i s'hi apunten tres opinions: la denominació de la subpartida dels Realets, la cavalleria de Ferran Vil, anomenada Realista, i el malnom d'un dels seus fundadors, "Real".

Entre 1886 i 1926 van protagonitzar amb les filaes de cavalleria les "Càrregues de Cavalleria", a més d'efectuar en les desfilades les divertides "evolucions", anomenades "partir el fondo", amb uns cavallets de cartó que simulaven cavalcar. En 1992, amb la denominació de Diana Vespertina del Cavallet, van recuperar aquestes divertides evolucions. Francisco Mora, "El Fluix", va ser el primer alferes l'any 1933, i Ramón Guillem, el primer capità. Pel que fa als càrrecs, destaca José Tormo Nácher, que va representar dues voltes el càrrec d'alferes (1943 i 1969) i tres capitanies (1957, 1970 i 1944). El primer Sant Jordiet Realista ha sigut el xiquet Fernando Belda Blanes en 1998.

En festes els acompanya la banda de música Unión Musical Albaidense (Albaida).

En l'any 1997 van tindre l'últim Capità en la persona de Rafael Palmer Balaguer i l'any 1996 l'Alferes, que va ser Miguel Ángel Alcaraz.

Aquest pròxim 2010 desempenyaran el càrrec d'alferes moro.

Va aparéixer amb el nom de "Berbería" i va ser aprovada en 1869. El seu disseny ha anat evolucionant amb el pas dels anys. Els canvis més específics es fan quan passen de cavalleria a filà: supressió de polaines i esperons, canvi de turbant i faixa, allargament de la capa i sense el "cavallet". Els colors bàsics i la forma de la seua indumentària són: pantalons rojos, faixa groga, armilla i jaqueta blaves amb ornaments de passamaneria, metalls daurats als punys, turbant blanc amb casquet en forma de mitja lluna, calçat roig i capot de llana. El disseny de la reforma va ser obra de R. Giner en 1922 i en 1933 Juan Masiá Doménech va pintar a l'oli el mateix disseny.

L'any següent al de la seua aprovació, els Barbarescs van prendre part en la Festa com a Cavalleria de Bequetes, nom del seu fundador i animador José Vilaplana Serrat, conegut com a "el tio Bequetes", per això el nom de Bequeteros. Participaven, juntament amb les cavalleries, en una Festa al seu estil, és a dir, protagonitzaven les Càrregues de Cavalleria el dia dels trons, muntats sobre uns cavallets de cartó; i, a més, anaven acompanyats d'un canó. També realitzaven en les desfilades les evolucions i "partien el fondo". Recuperaren aquesta tradició l'any 1993, en què participaren en la Diana Vespertina del Cavallet amb els seus companys els Realistes. El primer alferes bequetero va ser Francisco Pascual Santonja en 1934 i, l'any següent, Remigio Richart Richart capitanejà el bàndol moro. El popular i conegut Adolfo Bernabeu Espí n'ha sigut l'únic Sant Jordiet, l'any 1954. En 1941, Camilo Pérez Monllor els va dedicar el pasdoble Els Bequeteros. En festes els acompanya la banda de música Societat Musical La Alianza (Mutxamel).

En l'any 1998 van tindre l'últim Capità en la persona de León Grau Mullor i l'any 1997 l'Alferes, que va ser José Tomás Miró Llopis.

Aprovada l'any 1979 per l'Associació de Sant Jordi, va desfilar per primera volta en la Festa en 1980.

El disseny original és de Luis Solbes, encara que tenia alguns detalls que no els agradaven, i per això l'artista Francisco Aznar és l'autor del disseny definitiu que s'aprovà. Els Benimerins presenten vistosos colors que recorden els autèntics tuaregs del desert. Del disseny destaca el turbant negre, els pantalons amb llistes negres i blanques i la faixa blava, a més del jupetí roig, ornat amb cordó de passamaneria.

La idea d'una nova fila va eixir cap a l'any 1971 als locals dels Antics Alumnes Salesians, entre components de diferents filaes i institucions alcoianes. El seu nom prové d'una tribu marroquina que va desembarcar a Granada en temps de la Reconquesta, i que va desaparèixer en 1340 del territori peninsular. Després de la seua fundació, el seu primer tro va ser Julio Iváñez Martinet (1980-1982). Poc després ja van tenir el primer càrrec fester en la persona de Rafael Rodes, que va ocupar el càrrec d'alferes en 1984. Francisco García Cantos va ser el primer capità benimerí i el seu fill, Pablo Daniel, el primer Sant Jordiet de la filà l'any 1986.

Són els creadors de l'anomenada "llançada de clavells", amb els quals cobreixen el carrer amb una autèntica estora de flors, acte que realitzen quan passen el xiquet Sant Jordiet i la Relíquia pel carrer de Sant Llorenç, el matí de cada 23 d'abril. Són també els fundadors del concurs radiofònic, Nostra Festa, anomenat avui en dia Alcoi Fester. Per a commemorar el desè aniversari de la seua fundació i també per a celebrar el cent cinquantè aniversari de la publicació del primer text imprés de les nostres Ambaixades (1838-1988), la filà Benimerins les va editar gravades en casset (1989). Francisco Esteve Pastor es va dedicar la marxa Benimerines. En festes els acompanya la banda de música Agrupació Musical (Manuel). En l'any 1999 van tindre l'últim Capità en la persona de José Figuerola Jordá i l'any 1998 l'Alferes, que va ser Francisco José Berenguer.

Al 2007 van pedre un ecxelent primer tró Enrique Sevila Maestre que també eixia en la filà Muladies de Cocentaina i que va desempenyar el càrrec de abanderat en Cocentaina al 2002 fent que molts benimerins l'acompanyaren pel Passeig del Comtat(també ha passat al 2008 amb l'abanderat cristià de Cocentaina de la filà Gentils que ix en la Magenta)

Són la filà més jove de la festa alcoyana i feren el 25 aniversari de la fundació al 2005 any en que també feren el mig.

Aquesta és una de les filaes que ja figura en la primera acta que conserva l'Associació de Sant Jordi, corresponent al 12 de maig de 1839. En aquella època el primer tro de la filà era José Seguí. Actualment ocupa el primer lloc en el bàndol cristià des de 1906. Una de les singularitats d'aquesta filà és la seua participació el dia 24 d'abril, dia de l'Alardo, en l'acte del "Contrabando", que realitza conjuntament amb la filà Llauradors. Aquest acte, celebrat ben de matí, representa amb jocositat l'intent dels andalusos d'introduir "contrabando" dins de la vila d'Alcoi.

El seu disseny és un dels pocs del bàndol cristià que conserva, des dels seus orígens, anacronismes en relació amb l'època de la Reconquesta, però que li dóna una distinció especial: marsellet de vellut negre amb brodats i lluentons i pantalons rojos amb el lateral negre. A més, la faixa és blava, el jupetí groc, la corbata roja i la camisa blanca. Les polaines de cuir i les sabates blanques completen el disseny, on esta present com a arma el trabuc i, com a senyal d'identitat, unes llargues patilles.

El cap d'esquadra utilitza una navalla, la qual saben fer rodar amb elegància i fatxenderia. Per això és sempre una de les esquadres més esperades en l'entrada de cristians, als sons del pasdoble Ragón Falez, peça musical que identifica els Andalusos.

En festes els acompanya la banda de música Agrupació Artistica-Musical (Real de Gandia).

En l'any 1996 van tindre l'últim Capità en la persona de Miguel Juan Rieg Abad i l'any 1995 l'Alferes, que va ser Mario Sancho García.

L'actual Primer Tro és Jorge Aguado Ivorra.

Aquesta filà apareix en la primera acta que posseeix l'Associació de Sant Jordi, corresponent a 1839, el primer tro de la qual era Félix Espí, substituït l'any següent per Agustín Masiá. L'any 1862, quan es va fer un torn oficial d'antiguitat, se li assignà el desè lloc. Més tard, en 1909, va passar a ocupar el segon lloc en el bàndol cristià, que és el que ocupa actualment. No obstant això, en 1929 estigué a punt de desaparèixer per falta de festers. Afortunadament, la desaparició no va arribar a produir-se, en fer-se càrrec de la filà un grup d'amics de la "Penya La Amistad", que assumiren la continuïtat dels Asturians.

Aquesta filà ha vestit diferents dissenys al llarg de la seua història, però cal destacar que sempre han tingut, generalment, un caràcter medieval. El seu disseny actual és obra de Luis Solbes, un dels artistes que més fruits ha deixat en la Festa. La túnica és de vellut ocre i porten al pit la creu d'Astúries amb l'alfa i l'omega. La capa de vellut roig i el casc de metall acaben de compondre la seua indumentària.

Va tenir un destacat protagonisme en 1876, any en què se celebrava el VI Centenari de l'Aparició de Sant Jordi a Alcoi, ja que un membre dels Asturians, Felipe Pascual, va tenir el privilegi de ser el capità cristià en un any tan especial.

En l'entrada de cristians, la peça que normalment interpreta la seua banda de música és la marxa A la Creueta, del compositor José María Valls Satorres. El títol de la marxa fa referència al nom pel qual la filà és coneguda popularment.

En festes els acompanya la banda de música Unió Musical Belgidense (Bèlgida).

En l'any 1997 van tindre l'últim Capità en la persona de Federico Agulló Pericás i l'any 1996 l'Alferes, que va ser Fermín Vélez Soriano.

L'actual Primer Tro és Rafael Torregrosa Ferrándiz.

La filà Cids també és una de les que ja figurava en la primera acta de l'Associació de Sant Jordi en 1839, encara que amb la denominació del Sit. En aquell any el seu primer tro era José Espí. Ha tingut molts alts i baixos, fins que es consolida en 1960 quan Agustín Herrera Pereda era el primer tro.

El seu disseny ha evolucionat des dels seus orígens fins ara. Anteriorment el seu vestit estava inspirat en el segle XVIII, possiblement influït per les companyies d'arcabussers, típiques d'aquest segle. En 1870 ja n'havien canviat algunes peces i el vestit era negre, amb pantalons curts, calces, gipó amb la creu roja i barret de feltre. Un altre canvi es produeix en 1916, però més o menys dins del mateix estil: túnica de color roig, amb una creu al pit, capa blanca, corretjam amb una bossa i una espasa, guants blancs i un barret amb una ploma blanca. Això no obstant, des de l'època de la Segona República i ja passats els anys quaranta, tornaren al model de disseny propi del segle XVIII. A hores d'ara té un aspecte més guerrer i, per tant, més d'acord amb l'època que rememora la Festa d'Alcoi.

L'actual disseny, de 1960, és obra de Rafael Guarinos Blanes, durant molts anys assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi. Essencialment, consta d'una túnica de vellut roig, capa grisa i casc metàl·lic, i es completa amb un escut adornat amb I'àguila, que és el seu signe distintiu. Cal dir que va ser la primera filà que va substituir els escuts de cartó pels de metall.

En festes els acompanya la banda de música Unió Musical (Atzeneta d'Albaida).

En l'any 1998 van tindre l'últim Capità en la persona de Luis Moltó Molina i l'any 1997 l'Alferes, que va ser José Picó Segura.

L'actual Primer Tro és Juan Enrique Ruiz Domenech

La seua creació va ser aprovada el 16 de maig de 1842, i van eixir per primera vegada a la Festa l'abril de l'any següent. Aleshores, el seu primer tro era Pedro Gisbert, que ja figura en l'acta del 5 de juny de 1843.

El seu disseny té un caràcter especialment valencià: espardenyes amb cintes verdes i calces blanques, saragüells prisats, camisa blanca amb l'escapulari, faixa roja, jupetí brodat i mocador estampat, especialment de color roig i groc. Completen el vestit la manta de vius colors i la montera de vellut amb flors, espigues de blat i la imatge del Jesuset del Miracle. Les armes pròpies són ferramentes de les faenes del camp, però com a signe d'identitat la fila Llauradors té la forca.

En determinades èpoques no van estar presents en la Festa; així, per exemple, el període comprés entre 1846 i 1855. Pel maig de 1858 li corresponia el càrrec d'alferes, al qual va renunciar, possiblement, per passar alguna crisi, ja que tampoc no estigueren presents en la Festa de 1861. Però ja des de 1865 va quedar incorporada definitivament a la Festa, en la qual van tenir els primers càrrecs en 1871 i 1872.

Una de les característiques especials dels Llauradors, els populars "Maseros", és la de desfilar en l'entrada de cristians amb matxos, costum que comença en 1889 en què, amb motiu del seu càrrec d'alferes, sol·licitaren permís per a eixir amb cavalleries guarnides. No serà fins a 1942 quan, per primera vegada, faran esquadra en l'entrada. Juntament amb els Andalusos realitzen l'acte del "Contrabando" a les set i quart del matí del dia 24 d'abril.

Signe d'identitat per als Llauradors és també la música que els acompanya. Queda associat a ells el pasdoble València, del mestre Padilla, i els darrers anys la rnarxa Pas als Maseros, de José María Valls Satorres, amb motius musicals del folklore alcoià.

En festes els acompanya la banda de música Societat Musical Turisense (Torís).

En l'any 1999 van tindre l'últim Capità en la persona de Alfonso Torres Cardador i l'any 1998 l'Alferes, que va ser Alfonso Torres Cardador.

L'ctual Primer Tro és Rafael Francisco Sempere Verdú.

L'origen dels Gusmans cal buscar-lo en la "Sociedad Católica de los Luises", que presidia el reverend Leonardo Blanes Terol. En la junta del 28 de maig de 1905 es va aprovar el disseny de la filà i es va autoritzar la seua participació en la Festa de Moros i Cristians, però no van eixir a la Festa fins a 1907.

Però, sens dubte, l'impacte fonamental dels Gusmans en la Festa és el seu disseny, que des de la seua fundació és el mateix, excepte alguns petits canvis, pràcticament inapreciables. Va ser l'excel·lent pintor alcoià Francisco Laporta Valor qui, inspirant-se en els quadres historicistes de l'època, dissenyà el vestit de la filà, amb la particularitat de fer-ho per a "infantes" i "caballeros"; així marcava la pauta de donar propietat històrica al bàndol cristià. Aquest vestit està compost de capa roja, faldó blanc, túnica grisa i corretjams de cuir amb claus.

El primer càrrec que exerciren els Gusmans va ser l'alferes de 1910 en la persona de Francisco Laporta Boronat, el qual l'any següent també en va acceptar ser el capità.

urant els anys vint cal destacar l'organització de la Cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi, la primera d'Espanya, per part dels Gusrnans, quan la filà tenia el local al carrer del Caragol; amb això van ajudar a mantenir una festa a hores d'ara més que centenària. Moltes són les seues activitats, com les visites a centres benèfics, però tal volta la més coneguda és la representació del primer acte d'EI Tenorio a la seu de la filà, on els versos de Zorrilla es barregen amb la sornegueria dels festers que interpreten els papers.

El seu aspecte és el que ha donat nom a la marxa que actualment els acompanya, CIaus i Corretges, d'A. Esteve i V. Sanoguera, estrenada en 1993 per a l'esquadra del Mig.

En festes els acompanya la banda de música Agrupació Musical El Delirio (Gorga).

En l'any 2000 van tindre l'últim Capità en la persona de José Luis Sanchis Machancoses i l'any 1999 l'Alferes, que va ser Fernando Gisbert Pascual.

EIs Vascos van eixir per primera volta a la Festa en 1909.

El disseny del vestit dels Vascos va ser creació del pintor Francisco Laporta Valor, amb el qual continuava la seua línia d'inspiració medieval en el disseny d'indumentàries festeres, que aquest mateix artista havia encetat amb el disseny dels Gusmans. La dalmàtica de llana és de color crema, i porten al pit una creu roja, corretjam de cuir i capa morada. El disseny es completa amb un magnífic casc amb punxes metàl·liques. També s'ha de destacar que com a arma porten una porra de combat, també amb punxes. Un grup de treballadors de la fàbrica coneguda per "L'Enguerí" van ser els fundadors de la filà, amb Enrique Matarredona Valor com a primer tro. Des de 1912 els Vascos ocupen el sisè Iloc en l'ordre dels cristians, després que desapareguera la filà Estudiants. En 1931 la filà va estar a punt de desaparèixer per no tenir individus, però un grup d'amics procedents del Patronat dels Salesians s'oferiren per a portar-la endavant i donar-li una important revitalització.

a ser la primera filà que, ja en 1943, va uniformar els seus músics amb dalmàtiques, per tal de donar a l'entrada més homogeneïtat. En 1958, any d'alferes, estrenaren la primera marxa cristiana, Aleluya, del mestre Amando Blanquer Ponsoda; així li posaven una música identificadora a l'entrada dels cristians. Un any després, la filà va proposar que l'elecció de Sant Jordiet es fera per sorteig entre els aspirants al càrrec.

En festes els acompanya la banda de música Societat Musical La Lira (Quatretonda).

En l'any 2001 van tindre l'últim Capità en la persona de Fernando Tormo Vicente i l'any 2000 l'Alferes, que va ser Salvador Gutiérrez Estruch.

El seu inici en la Festa data de 1925, any en què tenien com a primer tro Alfredo Silvestre Mira.

El primer disseny que vestiren els Mossàrabs, d'autor desconegut, no acabava d'agradar; per això en 1953 es fa l'esbós actual, obra de l'artista Rafael Guarinos Blanes, en què conjuga elements moros i cristians i es respecta l'etimologia medieval del nom de la filà. La túnica granat amb un escut al centre, format per mitges llunes i lleons, va coberta per muscleres de cuir. La capa blanca, juntament amb un original casc, de certa reminiscència àrab, completen el disseny actual dels Mossàrabs.

En el moment de la seua fundació ocupava l'onzè lloc entre els cristians. Popularment, els Mossàrabs són coneguts com "els Gats", possiblement a causa de la gran quantitat d'aquests animals que hi havia a la seua seu del carrer de la Puríssirna.

Els anys quaranta foren anys difícils per a la filà, la qual fins a 1947, any en què tingué càrrec d'alferes, no va aconseguir ressorgir esplèndidament.

La vinculació dels Mossàrabs amb Fontilles ha sigut molt forta des del seu inici, ja que molts dels membres que organitzaren la Penya Fontilles, eren individus de la filà, entre els quals cal destacar el recordat Adolfo Bernabeu.

Avui en dia, és l'única filà cristiana que desfila amb una doble esquadra en l'entrada.

En festes els acompanya la banda de música Unió Musical San Diego (Llocnou d'En Fenollet).

En l'any 2002 van tindre l'últim Capità en la persona de José Manuel Rico Jover i l'any 2001 l'Alferes, que va ser Francisco Jordá Llopis.

L'actual Primer Tro és Francisco Javier Blanes Botella.

Va ser fundada en 1933 i va eixir per primera volta a la festa l'any següent.

El seu disseny ha tingut diverses modificacions: així, d'un primer disseny amb túnica del color de l'ivori, s'ha arribat, després de molts canvis, a l'actual que data de 1969, obra de Luis Solbes Payá. Consisteix en una túnica de vellut roig, la vora inferior de la qual esta decorada amb uns merlets blaus. A més, al pit porten un drac blau, original de José Masiá, que ja apareix en el primer disseny de 1933.

Va ser fundada per José Blanes -i un grup d'amics-, que era conegut popularment amb el nom del "tio Llaganya", ja que tenia obstruït un llagrimall i se l'havia d'eixugar constantment. Cal mencionar també que el nom primitiu, no va ser l'actual, Almogàvers, sinó el d'Astures, amb el qual volien identificar-se amb les terres des d'on s'havia iniciat la Reconquesta. El canvi de nom es produeix en 1969 a instàncies de l'Associació de Sant Jordi, per tal d'evitar, en la mesura que poguera ser, la confusió amb la filà Asturians. Amb aquesta decisió, també, s'honoraven i es recordaven les tropes que tan bon servei donaren sempre a la Corona d'Aragó, com van ser els Almogàvers.

Cal aclarir que al llarg de la historia dels Moros i Cristians hi ha hagut un parell de filaes amb el mateix nom, ja desaparegudes que evidentment no tenen res a veure amb l'actual filà dels Almogàvers. Com va passar amb moltes altres filaes, va tenir problemes duran els anys quaranta i cinquanta, però es consolidà definitivament en la dècada dels setanta.

Dins de les seues peculiaritats cal destacar la seua imaginació, bon humor i originalitat a l'hora de confeccionar les seues participacions de la Loteria de Nadal, que ja són, fins i tot, motiu de col·leccionisme.

Perquè no hi haja dubtes de la seua filiació, la marxa que habitualment els acompanya en l'entrada de cristians és Almogàver i Alcoià, de José María Valls Satorres.

En festes els acompanya la banda de música Unió Musical (Llutxent).

En l'any 2003 van tindre l'últim Capità en la persona de José Moiña Pérez i l'any 2002 l'Alferes, que va ser Juan Moiña Pérez.

L'actual Primer Tro és Fernando Frenández Pérez.

Després d'uns dies de descans torne amb més força per encapsalar la segona part de el llibret de filaes.

En principi, el nom de Navarros que va adoptar aquesta filà no és un intent de recordar, com molts poden pensar, aquells que lluitaren a las Navas de Tolosa, sinó els navarresos tradicionalistes del segle XIX. De fet, fins a 1903, el primer disseny recordava el dels requetés, amb boina roja i tot. El disseny actual data de 1963 i és obra de Luis Solbes Payá. Aquest vestit està compost d'una dalmàtica de vellut adornada amb la creu de Sant Jordi i les cadenes que simbolitzen el regne de Navarra. La capa és de color ocre i l'original arma representa una flor de lis.

La fila va ser fundada en 1870, però durant dos o tres anys de la dècada dels vuitanta no va participar en la Festa, van tornar a eixir en 1882 i, més tard, en 1889, van substituir la filà Estudiants en l'acte del "Contrabando", realitzat amb els Andalusos, en el qual van intervenir fins a 1903.

De 1904 a 1914 la fila va tornar a desaparèixer; per a retornar a la Festa en 1918, amb un disseny de Fernando Cabrera, en el qual destacava l'ampla capa roja amb mànegues i la túnica de vellut verd adornada amb un lleó rampant, símbol de Pamplona, i les cadenes de Navarra. Mantenien la boina, però en aquest cas era verda amb la borla blanca.

En 1976, any en què es va celebrar el VII Centenari de l'Aparició de Sant Jordi a Alcoi, van tenir el càrrec de capità en la persona d'Adrián Espí Valdés, i també és la primera volta en la història de la Festa que l'entrada de cristians es va fer a la vesprada.

En festes els acompanya la banda de música Societat Musical Beniatjarense (Beniatjar).

En l'any 2004 van tindre l'últim Capità en la persona de Jorge Espí Verdú i l'any 2003 l'Alferes, que va ser Santiago Llorca Gomis.

El nom de la filà ja apareix en la primera acta que conserva l'Associació de Sant Jordi, de maig de 1839, any en què el seu primer tro era José A. Pastor. En 1858 va aparéixer una altra filà de Tomasines, per això es parlarà a Alcoi de Tomasines Velles i de Tomasines Noves. Les dues van desaparèixer a la primeria del segle XX, concretament en els anys 1906 i 1908.

En 1940 es va tornar a reconstituir la fila Tomasines, encara que no van eixir a la Festa fins a 1942. En aquell moment vestien el mateix disseny de les antigues Tomasines Velles, és a dir, pantalons curts, per davall dels genolls, sabates amb sivella, calces brodades, brusó blanc, jaqueta marró i bicorn. Com a arma utilitzaven l'alabarda de les Tomasines Noves. Al mateix temps van reintroduir una de les cançonetes alcoianes més populars: "Ja baixen les Tomasines / amb la mà al costat / dient-los a les fadrines / mireu-me la rosa que porte en el cap".

La utilització d'un vestit amb aquestes característiques no els agradava, ni a ells ni al públic en general, ja que feia anys que estava implantat en la Festa el caràcter medieval de les filaes de cristians. És per això que en 1954 se'n va aprovar un nou disseny, obra de Rafael Guarinos Blanes. Ara es representa un cavaller medieval amb una túnica decorada amb llistes verticals, en les quals alternen dos tons de blau, capa roja i un casc metàl·lic amb una airosa ploma roja. No obstant això, encara queda alguna cosa de les antigues indumentàries, com és l'alabarda i el gest de la mà al costat.

En festes els acompanya la banda de música Agrupación Musical Serpis (Alcoi). En l'any 2005 van tindre l'últim Capità en la persona de Amado Chinchilla Martínez i l'any 2004 l'Alferes, que va ser Rafael Blanquer Segura. La fotografia correspon a la diana de l'any 1991 any que van tindre el capità i epr això porten al sergent cristià.

La filà va ser fundada en 1921 a instàncies de Francisco Laporta Boronat i un grup d'amics del Círculo Industrial. El primer tro d'aleshores era José Conrado López Merita.

El seu disseny, obra dels pintors Francisco Zaragoza i Francisco Vicens, és un dels més originals del bàndol cristià, sobretot pel fet que la seua cuirassa esta formada per unes 2.500 xapetes d'alumini; per això, popularment se la denomina "l'Escata". Un altre dels signes d'identificació de la filà és la destral, que a l'hora de desfilar en l'entrada de cristians, els esquadrers porten a la part de darrere del cinturó. El disseny inclou, a més, una túnica de vellut verd, rivetada per un feltre roig, i una original llança l'asta de la qual representa una branca. Cal considerar que el primitiu disseny no tenia capa, ja que aquesta es va incorporar en 1961.

Els seus primers anys foren d'una certa dificultat, que els va impedir fer l'alferes la primera volta que els corresponia, i així no el van poder fer fins a 1929. Després del parèntesi imposat per la Guerra Civil, els Muntanyesos tornaren a la Festa, però com que no aconseguiren reingressar fins a 1942, unes altres filaes se'ls avançaren. Així passaren del lloc vuitè a I'onzè que actualment tenen.

Els elements identificadors del seu disseny estan reflectits en el nom de la marxa feta per Rafael MuIlor Grau amb motiu del 75é aniversari de la fundació de la fila: Alcoi, escata i destral.

En festes els acompanya la banda de música Unió Musical (l'Orxa).

En l'any 2006 van tindre l'últim Capità en la persona de Roberto Peréz i l'any 2005 l'Alferes, que va ser José Francisco Julià.

Aquesta filà va ser creada en 1945 i és la primera que es va fundar després de la Guerra Civil. El seu primer tro en aquell any era Joaquín Nadal.

El disseny original és obra de José Balaguer Bienzobas, del qual només s'ha eliminat el plastró de cuir i s'ha substituït la creu per l'heràldica de la fila. La túnica és de vellut blanc i la capa blava amb ones. El casc, un altre dels elements més significatius de la indumentària de la filà, té un cert aire romà, amb un raspall verd i una cueta de pèl.

Els Cruzados en realitat van nàixer amb el nom de Bravos, encara que aquesta denominació va durar molt poc temps. De fet, ni tan sols arribaren a eixir al carrer com a Bravos, ja que ben prompte canviaren a Cruzados. Aquest nom fa referència als cristians que en l'edat mitjana anaren a reconquistar els Sants Llocs. De fet, en el primer disseny portaven la creu al pit, que encara es conserva en els escuts que utilitzen en l'esquadra.

Quan l'any 1952 la filà va acceptar el càrrec d'alferes, va proposar a l'Associació de Sant Jordi que es canviara la posició que aleshores ocupava l'alferes en l'entrada dels cristians, del centre de l'entrada, lloc que avui ocupa la filà del Mig, a l'últim lloc que tanca la desfilada. Aquesta proposta va ser finalment acceptada per l'Associació en 1954. Els Cruzados tenen també com a fet destacable que en els anys 1978 i 1979 van tenir I'alferes i el capità més jove de la història de la Festa en la persona de Jorge Verdú Catalá.

Com passa amb moltes altres filaes, tenen també una marxa dedicada. Es tracta de la peça Als Creuats, de Joan Enric Canet Todolí.

En festes els acompanya la banda de música Unió Musical (Agres).

En l'any 1993 van tindre l'últim Capità en la persona de Javier Vicedo Manzano (que també va fer l'Alferes del 1992) i al 2007 el més recient de la filà Antulio Miguel Moltó Femenia que durant les festes va pedre un gran cavaller que l'acompanyava Silvestre Vilaplana. L'any 2006 l'Alferes, que va ser Miguel Seguí.

El seu naixement va tenir lloc en 1912, dins del "Patronato de la Juventud Obrera", del recordat Mossén Josep, i en figurava com a primer tro Joaquín Martí Pascual. L'esbós va ser realitzat per Fernando Cabrera. No obstant això, van ser uns anys difícils i la fila va desaparéixer entre 1922 i 1923.

Uns anys després, en 1959, i al si de l' Associació d'Antics Alumnes Salesians, es té la idea de refundar la filà Alcodians, i així un grup d'antics alumnes proposa la seua aprovació a I'Associació de Sant Jordi, que s'obté oficialment pel gener de 1960, any en què figura com a primer tro Adolfo Espí Sempere.

El seu disseny és obra de Rafael Guarinos Blanes, encara que amb alguna petita variació, com la de canviar el calçat, substituït per botes. La túnica, vorejada amb cuir, és verda i sobre el pit hi ha l'escut d'Alcoi. Amb la reaparició dels Alcodians en la Festa s'equilibraven les forces dels dos bàndols, amb tretze filaes cadascun d'ells.

Cal destacar que des de 1974 la filà protagonitza I'acte de lliurament de les claus del castell al capità cristià. Aquest acte que es produeix quan el capità arriba a la plaça d'Espanya; en aquest moment, l'alcaid, amb la seua escorta d'alcodians, li dóna les claus per mitjà d'un petit alcodianet. Durant l'entrada, l'esquadra porta una lluenta capa blanca de la qual penja l'escut de la filà, i un plastró de cuir en què també està representada la creu de Sant Jordi. Els Alcodians solen desfilar amb Alcodianos, marxa dedicada pel mestre Rafael Giner Estruch.

En festes els acompanya la banda de música Societat Unió Musical (Penàguila). En l'any 1994 van tindre l'últim Capità en la persona de Vicente Gisbert Torregrosa i l'any 1993 l'Alferes, que va ser Jordi Seguí Romá. També feren la capitania al 2008 i l'alferez al 2007

En 1859 la Junta General de l'Associació va aprovar el disseny d'una fila anomenada "Antigua Aragonesa", que va tenir molts alts i baixos i va desaparèixer en 1893, encara que en realitat la fila actual no té massa a veure amb l'antiga excepte la connotació històrica. Va tornar a fundar-se durant els anys anteriors a la Guerra Civil, després d'haver protagonitzat un fet curiós com va ser el de desfilar en 1934 amb la bandera republicana al pit.

L'any 1961 un grup d'amics amb il·lusió per la Festa, molts dels quals eren del barri de Batoi, i després d'un intent d'incloure's en els Astures, amb el suport de Paco Boronat, aleshores president de l'Associació, crearen una nova filà. Es van pensar diverses denominacions, fins que a petició de Salvador Doménech, en aquell temps cronista de l' Associació, es va acceptar el nom d'Aragonesos.

El disseny de la fila és obra de Luis Solbes i esta format per una capa verda, túnica negra i cobrepit marró, en què destaca especialment l'escut de la Corona d'Aragó. A més, les mànegues i el faldó estan vorejats per la quadribarrada. Com a arma que els identifica, els Aragonesos porten una ballesta, la qual els dóna un element diferenciador.

uriosament, la seua primera aparició al carrer va ser a Alacant, en la desfilada del Dia de la Província, l'any 1962, quan era primer tro Salvador Sellés Cabrera, fet que va coincidir, a més, amb l' any en què les entrades van canviar d'itinerari i ja no finalitzaven davant l'església de Sant Jordi, per a fer-ho a l'altura del carrer de Santa Llúcia.

En festes els acompanya la banda de música Primitiva (El Palomar). En l'any 1995 van tindre l'últim Capità en la persona de Pedro García Ramírez i l'any 1994 l'Alferes, que va ser Javier Rufino Valor.

Durant el 2008 i el 2009 han fet el càrrec d'alferes i capità respectivament.